26ª EDICIO 24 HORES DE MOIA

La prova, la quarta puntua ble pel campionat de Catalunya de resistència sobre terra, va observar un important nombre de participació; un total de 28 equips, fet que va suposar la presència de uns 112 participants, si ens regim en les normes de la prova que establien que un equip tenia d'estar format per 3 o 4 pilots. Així com la convocatòria de les categories de 125c.c.,4T, Superiors i Veterans.

El passat dissabte i diumenge, 28 i 29 de setembre, el Circuit Verd de Moià va acollir la 26a. edició de les proves clàssiques 24 hores de resistència.

Aquesta edició va ser un tant diferent respecte en anteriors, ja que el temps va acompanyar en tot moment, de forma que es va tenir de recorer del sistema de rec automatic de pista. Un altre fet que va distingir aquesta edició, va ser degut a la celebració dels Sis Dies d'Enduro que tenien lloc en aquestes dates a la república Txeca, motiu pel qual no van poder acudir a la cita, alguns pilots professionals; tot i això, foren presents, els germans Puigdemont i pilots de casa que tant a nivell del Ct. de Catalunya com en alguns casos fins i tot en el Ct. d'Espanya d'enduro, estant realitzant un brillant paper com, Jordi Torras, Marc Riba, Oriol Mena, Armand Monleon, Ramon Altarriba, Josep Mª. Costa, entre tants altres noms.

El circuit permanent, situat a les afores de la localitat de Moià , presentava una sèrie de modificacions, tot per ampliar els serveis que fins ara es posaven a disposició dels participants, visitants i assistències. Les reformes de caires diferents; la pavimentació del terra dels boxes, la instal·lació de baranes protectores de la nova graderia, la construcció del mur de contenció en el permetre de la plaça, la col·locació d'una placa solar per la car rega de les bateries del generador de llum, entre tantes altres habilitacions.

Una mostra de la comoditat en que els visitants van poder gaudir del que suc cedia a la pista en tot moment, era a través de les imatges que s'apreciaven en la televisió del bar, al gaudir de la instal·lació d'un circuit de càmera tancada.

La prova en si va transcórrer amb total normalitat, tal i com estava previst, a les 5 de la tarda del dissabte, després dels corresponents entrenaments i la prèvia presentació dels 28 equips, aquests van prendre la sortida a l’estil Lemans. Tot i que hi va haver algun petit accident, com el que va protagonitzar Armand Monleon; com a conseqüència es va lesionar el dit polze de la mà esquerra. També van fer acte de presencia els problemes mecànics, motiu que va comportar l'abandonament de l'equip format per, Morales, Vilardell, Jiménez, Rovira; no varen ser els únics que van patir incidents en la seva mec nica, molts altres equips també els van viure, però no van arribar abandonar; no cal dir, que aquest contratemps els va fer perdre un número important de voltes que en la suma total podien haver canviat radicalment les classificacions.

Les primeres hores de cursa, sobretot abans de que es pongués el sol, les posicions capdavanteres des d'un primer moment no van tenir un líder, sinó que eren uns quatre o cinc equips que s'anaven intercanviant les posicions de podi. Un aspecte que va ser determinant, a més del pilotatge dels participants, així com també el relleu entre els components de la formació, hi van tenir molt a veure els problemes mecànics, com hem comentat anteriorment.

Finalment, l'equip Ausio Yamaha Cepsa, format per Jordi Solà, Jordi Torras, Josep Rovira, Josep Mª. Costa, van ser els vencedors en la classificació general, amb un total de 241 voltes i amb una avantatge de 6 voltes respecte la segona formació classificada; Gas Gas, amb els germans Puigdemont, Casas, Memmi. El podi el va completar, Vilardell, Riba, Altarriba,Bellavista, a tant sols 3 voltes dels nois de Gas Gas.

No només les posicions de podi van mostrar aquests ajustats resultats, i és que els equips que van aconseguir ocupar la quarta i la cinquena posició de la general, ho van fer empatats a 224 voltes, mentre que el sisè lloc ho feia amb una diferència de 2 voltes i així en posteriors posicions tenint de referència l'anterior classificat.

En la categoria 125c.c., els guanyadors indiscutibles varen ser Vilardell, Riba, Bellavista, Altarriba, després d'anotar-se 232 voltes, mentre que en segona posició hi figura , Waddel, Basas, Esgleyes, Planell, al mostrar 212 voltes. En el tercer calaix del podi, hi va ser present un equip que va demostrar les dots de pilot; aquest format per quatre joves Mena, Monleon, Calmet, de Marimon- d'uns 15 anys, per què a partir de la tercera volta es quedaven sense Monleon al ser vì­ctima d'una caiguda, tot i així tant sols 1 volta els va separar dels segons classificats.

En el calaix més alt del podi, vam poder tornar a veure a Solà, Torras, Rovira, Costa, al proclamar-se vencedors en 4T. Més distanciats, però que van ocupar la segona plaça, varen ser, Jumi, Jumi, Las Comas, Lleonart, seguit de Boscasa, Del Valle, Rodríguez, Sixto, al tenir un global de tres passades menys pel circuit que els anteriors classificats.

La formació de Gas Gas, va aconseguir amb certa autoritat la primera posició , en superiors tot i els problemes mecànics. Resultat, que en les primeres hores de cursa semblava que no ho tindrien gens fàcil, amb rivals, com Piella, Abadal, Garcia, Bonet, equip que lliura el dorsal 3, però es van veure inundats en la classificació després de la negativa resposta de la Gas Gas 250, de manera que es van col·locar en la desena posició. En canvi, Fidalgo, Gómez, Gasull, Puig, es van tenir de conformar amb la tercera posició al ser superats per dues voltes per part de Casas, Gil, Peix, Ballester.

El podi estava assegurat simplement creuant la bandera de quadres, tot i així s'ho van agafar al peu de la lletra el que és una competició; aquesta seria la definició del que va ser la classificació final en veterans. Olive, Dalmau, Pallejá , Jumilla, varen ser els vencedors amb un total de 214 voltes al traçat, moltes més de les que van realitzar alguns equips figurants en altres categories. En aquesta mateixa categoria, el director general de la FCM, que com en altres edicions no es va voler perdre aquesta important prova per a tot pilot d'enduro, Pallarés, conjuntament amb els companys d'equip, Baren, Foj i Junoy, varen ser segons i el tercer calaix el va configurar; Ferrer, Izquierdo, Cosialls, Jofre.

Una edició en que tot i el cansament després de les tantes hores al manillar de la moto, en general els pilots van coincidir alhora de valorar aquest esdeveniment, d'una forma més que positiva. També cal destacar la masiva presència d'espectadors que van omplir les graderies, les zones de pàrking que van esgotar les existències del bar.